|
Descarregar com a pdf![]() [Cette lettre en français] [This letter in English] [Dieser Brief auf deutsch] [Deze brief in het Nederlands] [Esta carta en español] [Questa lettera in italiano] [Esta carta, em Português] |
21 de setembre de 2016 Sant Mateu Apòstol |
Sense aquells que ens han precedit, no seríem res, deia la Zita de Borbó-Parma, pensant en la seva mare i en les seves ties, dones exemplars i brillants, princeses de la família reial portuguesa.Tenien per principi el següent : No hi ha res que duri en aquest món, res no és més aleatori que el poder temporal. Lúnic que compte és lamor i res més. Però, lagraïment de la Zita sadreçava bàsicament al seu espòs Carles dHabsburg-Lorraine, nebot nét de lemperador dÀustria Francesc-Josep. Esdevingut emperador durant la tempesta de la Gran Guerra, en Carles, fidelment recolzat per la seva esposa, va fer mans i mànigues per retornar la pau als seus pobles i al món sencer. Mort a lexili lany 1922, va ésser beatificat per sant Joan Pau II, el 21 doctubre de 2004. La Zita, darrera emperadriu dEuropa, el va sobreviure, amb coratge, seixanta-set anys.
Cinquena de dotze fills, la Zita-Maria de Borbó-Parma, neix el 9 de maig de 1892 a Pianore (Itàlia). És filla de Robert de Parma i de Maria Antònia de Bragança, casada en segones núpcies. La pregunta dels orígens de la família es qüestiona freqüentment : De fet, la gent de Pianore, comenta la Zita, ens considerava dels seus. Els nostres amics de Schwarzau-am-Steinfeld creien que érem austríacs. A Chambord, ens reivindicaven com a francesos (els Borbó-Parma són descendents directes de Lluís XIV). Tot això ens semblava estrany i bonic a la vegada. Però el papà, de tant en tant, ens havia daclarir la nostra situació : som prínceps francesos que hem regnat a Parma. Lexercici del poder polític, que durant molt de temps va ser la tasca de la família de la Zita, és al servei del bé comú : La política és una expressió qualificada i exigent del compromís cristià al servei dels altres. La recerca del bé comú en un esperit de servei, el desenvolupament de la justícia amb particular atenció a les situacions de pobresa i sofriment, el respecte de lautonomia de les realitats terrenals, el principi de subsidiarietat, la promoció del diàleg i de la pau en la perspectiva de la solidaritat, han dinspirar lacció política dels cristians laics (Compendi de la Doctrina Social de lEsglésia, CDSE, núm. 565).
El millor remei
També hi ha temps de descans, en el que els joves principescos poden fer pícnics al seu gust i gaudir fins al vespre de cavalcades, banys i jocs amb els nois del poble. Leducació és ferma, però plena damor : Als nostres ulls, la privació de les postres rarament imposada era el pitjor dels càstigs. Els nostres àpats eren senzills : una miqueta més de sucre era una festa
La meva mare era severa, però ladoràvem. El papà era lalegria i la bondat personificada. Mai ens va pegar, però quan havia de renyar a algú de nosaltres, ens afectava molt. Entre ells els nens riuen i xerren ; però amb els convidats, sha de respectar la jerarquia i fer reverències. Les joves alteses aprenen ràpidament a endevinar la importància dels hostes segons el volum de la pols aixecada pels cavalls o el seguici que els acompanya. Evidentment, dirà la Zita, ens estimàvem més aquells que aixecaven menys pols !
La Zita està interna al col·legi de monges de Zanberg, a lAlta Baviera, quan sassabenta que el seu pare sestà morint ; fou cridat per Déu el 16 de novembre de 1907, abans que ella lhagués pogut tornar a veure. Lany 1909, la seva mare lenvia a estudiar a Ryde, a lilla de Wight, amb les monges de Solesmes, que llavors estaven a lexili. La seva àvia materna que havia entrat al monestir al quedar-se vídua, nés la Priora, i la seva germana Adelaida, monja des de feia poc temps també hi era. Allà, la Zita rep ensenyaments de filosofia de gran valor, teologia i música. Dintre la seva ànima neix latracció del claustre.
Profecia
Durant una exhibició aèria prop de Viena, els joves són ovacionats. La Zita sentristeix : Aquestes aclamacions se semblen als clams dinsurrecció, va remarcar. En Carles sestranya, però llavors ella evoca la caiguda de la seva família a Parma i dels Bragança a Portugal : Sha de ser realista, la nostra vida és fràgil i el poder, efímer. En Carles fa una estona de silenci. Sospesa els mots que ella diu : Crec comprendre el què vols dir
, però a Àustria és duna altra manera. Sisplau, no parlem més daquestes coses !. La Zita observarà : Durant alguns anys, no en vàrem parlar més. Va ésser el 24 de març de 1919, just després de passar la frontera per arribar a linfern de lexili, que en Carles em va dir : Tenies raó
Vaig comprendre immediatament el què volia dir. -Com mhauria agradat haver-me equivocat !-, vaig dir amb veu baixa. Aquest va ser el darrer mot de la nostra discussió, millor dit, de la nostra més gran divergència de punt de vista, de tota la nostra vida.
El casament va tenir lloc el 21 doctubre de 1911, amb tot el luxe que exigeix una de les més grans corts dEuropa. El viatge de nuvis de les alteses va consistir en recórrer amb cotxe limperi austrohongarès. En Carles es pot expressar amb les disset llengües que es parlen a limperi, en coneix sis perfectament ; la Zita aprèn amb entusiasme els quatre mots de les que li manquen. El 20 de novembre de 1912, dóna llum a lOtto, el primer dels seus vuit fills. En Carles ha recuperat la seva vida doficial de guàrdia, intensificant les seves relacions amb el seu oncle Francesc-Ferran.
Des de fa temps, larxiduc hereu exposa amb molt de gust els seus punts de vista polítics al seu nebot, preparant-lo daquesta manera per a les seves responsabilitats futures.
En el context del compromís polític del fidel laic, assenyala el Compendium, cal posar una atenció particular a la preparació, pensant amb lexercici del poder que els creients hagin dassumir
Lexercici de lautoritat ha dassumir el caràcter de servei, que sempre sha de dur a terme en el marc de la llei moral per a la realització del bé comú : aquell que exerceix lautoritat política ha de fer coincidir les energies de tots els ciutadans cap a aquest objectiu, no pas sota una forma autoritària, sinó amb la prevalència de la força moral alimentada per la llibertat (CDSE, núm. 567).
Lultimàtum
Durant la guerra, la Zita sencarrega dinspeccionar els hospitals i de fer-ne informes detallats. Ràpidament, les condicions esdevenen deplorables. Havent predit un desenllaç desastrós de la guerra, lemperador Francesc-Josep busca una manera de restablir la pau, però els seus consellers i lesperit del poble influenciat per la propaganda alemanya, shi oposen. Encara treballa per aconseguir-ho quan mor a ledat de 86 anys, el 21 de novembre de 1916. En Carles esdevé, llavors, emperador. La Zita està animada pel mateix esperit de fe que el seu espòs : Mil poders, poder únic !, dirà. Totes les forces que, al nostre voltant, sagiten, pugen o baixen, no són res al costat de lÚnic Poder (Déu) que ens domina. És al seu servei que ha estat lemperador Carles. La coronació com a sobirans dHongria a Budapest, el 23 de desembre de 1916, fa pensar a la Transfiguració de Jesús en el Tabor abans de la Passió. La corona de les reines dHongria és col·locada sobre el cap de la Zita, després la corona de sant Esteve, primer rei dHongria, amb la que en Carles acaba de ser coronat, li és col·locada sobre lespatlla dreta per larquebisbe-primat que diu : Rep la corona de la sobirania a fi i efecte que sàpigues que ets lesposa del rei i que sempre has de cuidar el poble de Déu. Com més amunt estiguis, més humil has de ser i has de quedar-te amb Jesucrist. Aquestes cerimònies tan luxoses no fan pas oblidar al matrimoni reial els sofriments del poble colpejat per la guerra : els divuit plats del banquet daquest dia varen ser presentats als convidats abans de portar-los als ferits de lhospital de guerra de Budapest ; el ball tradicional es va suprimir.
La Zita reconforta el seu poble
El cinquè manament prohibeix la destrucció voluntària de la vida humana. A causa dels mals i de les injustícies que comporta tota guerra, lEsglésia pressiona constantment a cadascú de pregar i dactuar perquè la Bondat divina ens alliberi de lantiga servitud de la guerra. Tot ciutadà i tot governant està obligat a obrar per evitar les guerres
Mentre subsisteixi el risc duna guerra, i no hi hagi cap autoritat internacional competent, proveïda de la força corresponent, un cop esgotades totes les possibilitats de solució pacífica, aleshores no es podrà denegar el dret a la legítima defensa (CEC núm. 2307-2308).
Loctubre de 1918, una revolució dinspiració comunista esclata a Budapest i limperi es desfà ràpidament. El 3 de novembre se signa un armistici entre Àustria, Hongria i els poders implicats. Quan la revolució arriba a la capital austríaca, la majoria de guàrdies imperials abandona la seva tasca. Els cadets de lescola militar es presenten espontàniament per assegurar la protecció del palau imperial de Schönbrunn, amb gran consol per a la Zita, emocionada per aquests joves, el coratge fidel dels quals supera el dels militars veterans. Alguns milers dobrers socialistes, hàbilment manipulats per esvalotadors republicans, reclamen en nom del poble la sortida dels Habsburg. Lemperador es nega a vessar la sang dels seus pobles que ja tant sha escampat, i, l11 de novembre de 1918, renúncia a exercir les seves funcions, però sense abdicar. La família imperial es retira a una residència de caça, exposada a la inseguretat, al fred, a la malnutrició i a la malaltia. El tinent coronel anglès Strutt, encarregat pel govern britànic de millorar les condicions den Carles i la Zita, esdevé un preuat amic. Enfront de les amenaces revolucionàries, aconsella els sobirans de deixar el seu país. En Carles shi decideix el 24 de març de 1919. Lexili comença a Suïssa. Des dallà, intenta un parell de vegades, amb el recolzament moral del Papa Benet XV, restaurar la monarquia a Hongria, però fou en va. Llavors, els aliats exilien en Carles i la Zita a lilla de Madeira. Shi instal·len el 19 de novembre de 1921 amb alguns criats, però sense els seus fills, amb els que es reuniran més tard. Varen espoliar els seus bens personals i no varen rebre cap compensació financera de les que els hi havien promès. El clima hivernal és fred i humit i la casa mal escalfada. El 9 de març de 1922, lemperador agafa una congestió pulmonar ; mor el primer dabril, primer dissabte del mes, dia consagrat al Cor Immaculat de Maria.
Un gran deure
Lany 1938, en Hitler envaeix Àustria per dur a terme lAnschluss (unió en vistes a la unificació política dels pobles de la Gran Alemanya). El dictador, nascut a Àustria, sempre ha odiat els Habsburg. El 22 dabril, lOtto és condemnat a mort per alta traïció, com a conseqüència de la seva oposició al Reich. El 9 de maig de lany 1940, dia de laniversari de lemperadriu, els alemanys ataquen Bèlgica. A la matinada del dia 10, els bombarders de la Luftwaffe sobrevolen la residència imperial. Els disset ocupants labandonen ràpidament per anar a França amb tres cotxes. Dues hores més tard, la casa crema ; per lOtto, es tracta dun petit detall de Hitler. La família sembarca cap a Nova York i sestableix prop de Quebec, on els quatre petits acabaran els seus estudis a la universitat catòlica. Els quatre fills grans es guanyen la vida, i defensen els interessos dels seus pobles als Estats Units o a Anglaterra. Lemperadriu representa lOtto al davant del president Roosevelt ; l11 de setembre de 1943 aquest la rep a Hyde Park. La Zita intercedeix a favor dÀustria i dun projecte de federació de pobles del Danubi. Per una altra banda, es deixa la pell per recollir fons i recolzar amb tota mena dajuts els seus afers. Per Nadal de lany 1948, sinstal·la prop de Nova York i du a terme un darrer servei polític a Àustria. Sabent que el senat compte amb excloure el seu país del Pla Marshall, com a conseqüència de la pretesa entusiasta rebuda a Hitler, lany 1938, lemperadriu convenç una cinquantena desposes de senadors per explicar als seus marits la veritat del que va succeir, restablint daquesta manera el que va passar en realitat. Gràcies a elles, els subsidis per Àustria fóren votats.
Entre les monges
Llevada, des de les 5 de la matinada, lemperadriu assisteix cada dia a diverses Misses, medita sobre la Passió de Jesús, tenint en compte les quinze oracions de santa Brígida, i assíduament resa el rosari. Lany 1982, un acte de lAlta Cort de justícia administrativa reconeix que la llei de lexili anti Habsburg no hauria dhaver afectat a la Zita, membre aliada daquesta dinastia. El seu retorn triomfal a Àustria, en aquest mateix any, després de seixanta-tres anys dexili, compte entre les seves més grans alegries. El 13 de novembre, més de 20.000 persones assisteixen a la Missa celebrada amb la seva presència, a la catedral de Sant Esteve, a Viena. Tenint en compte que forçar-la a lexili no autoritza a abandonar la missió que Déu li va encomanar, ella mai va renunciar als seus títols. No obstant, la seva salut es deteriora : perd la vista i se li fa difícil desplaçar-se. Però els qui lenvolten donen testimoni de la seva gran paciència, a lespera serena de la mort que li permetrà retrobar-se amb el seu espòs. Morta el 4 de març de 1989, a ledat de 96 anys, és enterrada a la cripta dels Caputxins, a Viena, amb tot el ritual corresponent a la seva categoria. El seu cor reposa amb el den Carles a labadia de Muri, a la diòcesi de Bâle. El procés de beatificació de lemperadriu es va obrir el 2009. Les gràcies obtingudes per la seva intercessió es poden fer saber a lAssociació per a la beatificació de lemperadriu Zita, Abadia de Sant Pere, plaça Dom Guéranger, 1, 72300 Solesmes França.
Que nosaltres puguem, seguint el seu exemple, aprendre a servir Déu i el seu regne per al bé del nostre país i dEuropa, fins i tot en les circumstàncies humanament més desfavorables !